miércoles, 30 de noviembre de 2016

MÉS QUE HUMANS


Alguns experts creuen que la tecnologia ens permetrà algun dia transferir la nostra ment a un cos robòtic, amb elaconseguirem la immortalitat. D'altres, per contra, el considerenimpossible.
Fa poc, en un banquet de noces, vaig preguntar a algunes amistats sobre la immortalitat. «Suposeu que poguéssiu transferir la vostra ment a un ordinador i viure per sempre com un híbrid, meitat humà i meitat màquina», vaig inquirir a una parella culta de Sant Francesc i pares de dues nenes. «¿Ho faríeu?» El marit, de 42 anys i amb un doctorat en medicina, no va dubtar ni un segon a respondre que sí. Els resultats de la seva recerca actual, em va explicar, només donarien fruit en els propers segles, i ell desitjava veure'ls. «A més, m'agradaria saber com serà el món d'aquí a 10.000 anys», va afegir. La dona, de 39 anys i doctora en història de l'art, va ser també contundent: «De cap manera», va afirmar. «La mort és part de la vida. Vull saber en què consisteix morir. » Em vaig preguntar si la decisió de la dona hauria instat el marit a reconsiderar les seves idees, però, diplomàticament, vaig decidir deixar-ho estar.

No obstant això, la pregunta anava més enllà d'una simple xerrada de taula. Si donem crèdit a alguns futuristes, tard o d'hora haurem d'enfrontar-nos a aquestes qüestions. Segons ells, ens encaminem cap a un món postbiológico en què la mort quedarà, si no superada, sí almenys sota control.


La recreació més sòlida d'aquest futur es l'hem de l'inventor i enginyer de la computació Raymond Kurzweil. En el seu supervendes de 2005 La Singularitat és a prop, Kurzweil assegura que, d'aquí a poc, la intel·ligència artificial abastarà «tota la competència i el coneixement humans», i que les tècniques d'escàner cerebral a escala nanomètrica permetran «la transferència gradual de la nostra intel·ligència , personalitat i habilitats cap al segment no biològic de la nostra intel·ligència ». Alhora, milers de milions de nanorobots en l'interior dels nostres cossos «destruiran patògens, han de corregir errors genètics, s'eliminaran toxines i duran a terme moltes altres tasques per augmentar el nostre benestar. Com a resultat, podrem viure indefinidament sense envellir ». Segons aquest autor, com nanorobots crearan una realitat virtual des de l'interior del sistema nerviós. Cada vegada viurem més en semblant regne virtual, completament indistingible d'aquest univers anèmic al que podríem anomenar «realitat real».

FONT: INVESTIGACIÓN Y CIENCIA
http://www.investigacionyciencia.es/revistas/investigacion-y-ciencia/numero/482/ms-que-humanos-14662

PER QUÈ SENTIM PESSIGOLLES?

Identifiquen en rates la regió cerebral responsable de l'pessigolleig. La troballa podria ajudar a entendre l'origen evolutiu d'aquest tret.

Hi ha animals pessigollers, com els gossos o els ximpanzés, però les rates semblen ser-ho 
d'una manera especial i, a més, són fàcils de manejar al laboratori. Per això, Michael Brecht 
i Shimpei Ishiyama, del Centre Bernstein de Neurociència Computacional de Berlín, van 
decidir recórrer a aquests rosegadors per esbrinar què succeeix al cervell quan experimenten
pessigolles. Amb aquesta finalitat, van inserir 8 elèctrodes a la zona somatosensorial
(la part del cervell dels mamífers que respon al contacte a la pell) de cinc rates. A continuació, 
van fer pessigolles als animals a l'esquena, la panxa i la cua, i van gravar els seus xiscles
ultrasònics.


Els investigadors no només van observar activitat en l'escorça somatosensorial mentre feien pessigolles a les rates, sinó també quan aquestes buscaven les seves mans, explica Brecht, fins i tot sense arribar a tocar l'animal. La troballa concorda amb el que alguns experts, Panksepp inclòs, consideren l'origen evolutiu de les pessigolles: promoure el joc i els vincles socials. «El primer animal al qual vaig fer pessigolles xisclar com boig. I aquells que cridaven més també van començar a buscar les nostres mans per pura diversió »recorda Panksepp, que ara treballa a la Universitat estatal de Washington a Pullman. El resultat casa bé amb el fet que els ratolins de laboratori, molt menys juganers que les rates, no semblen sentir pessigolles

FONT: INVESTICACIÓN Y CIENCIA
http://www.investigacionyciencia.es/noticias/por-qu-sentimos-cosquillas-14723

martes, 18 de octubre de 2016

PRESENTACIÓ

Epa!
Benvinguts al blog!
El meu nom és Dana Castells i estudio Batxillerat a l'Institut Pobla de Segur.
Aquest blog ens servirà per anar ficant-nos al dia en quant a tot allò que succeeixi dins el món de la ciència!

viernes, 14 de octubre de 2016

QUE BONICA VÈIEM AMÈRICA

Trump, un "outsider" amb un discurs populista que s'ha sabut fer un lloc als EUA


Masclista, xenòfob, racista, groller, violent, insensat o irresponsable són alguns dels qualificatius amb els quals s'ha definit Donald Trump, uns atacs, però, que no l'aturen. La seva retòrica, amb un discurs radical i populista, l'ha catapultat fina a la Casa Blanca després de desfer-se dels seus contrincants en les primàries republicanes.   
La incontinència verbal li ha estat molt útil per fer-se un lloc entre la població nord-americana i aconseguir ser el 45è president dels Estats Units. Durant la campanya, ha protagonitzat diverses declaracions polèmiques: ha declarat que els immigrants mexicans porten drogues, crim i que són violadors, que construirà un "gran mur" a Mèxic, ha defensat la tortura o ha assegurat que vol aturar "totalment" l'entrada de musulmans als Estats Units, entre d'altres missatges
El presidenciable republicà s'ha casat tres cops. Té cinc fills entre els tres matrimonis. Els més grans treballen amb el pare i el més petit té deu anys. I és avi de set néts. Durant la seva trajectòria, també ha patrocinat combats de boxa, Miss Estats Units, Miss Univers i ha estat portada de les revistes del cor en nombroses ocasions.

La imatge d'home de negocis pròsper que s'ha sabut recuperar de les fallides i d'"outsider" de Washington amb un discurs de la por directe i sintètic, i molts cops groller- ha sabut calar entre el ciutadà mig nord-americà. La seva riquesa representa, per a molts, el triomf del somni americà. L'home que, segons diu, s'ha fet a si mateix, tot i que partia d'un pròsper negoci familiar que va arruïnar. La seva màxima, a més, és tornar a fer gran els Estats Units.
La victòria de Donald Trump ha agafat per sorpresa pràcticament tothom. A la xarxa, simultàniament a la lògica alegria dels republicans per la victòria, s'hi ha pogut trobar la cruesa i la creativitat dels que s'han espantat pels resultats.

martes, 11 de octubre de 2016

Califòrnia legalitza la marihuana, però manté la pena de mort

Els referèndums que acompanyen les presidencials han permès als ciutadans d'alguns estats decidir sobre el control de les armes de foc, el salari mínim o l'eutanàsia


Segons els resultats preliminars de la jornada electoral d'aquest dimarts als Estats Units, els ciutadans de Califòrnia han aprovat l'ús recreatiu de la marihuana. En aquest estat ja estava legalitzada per a usos mèdics, i amb el referèndum convocat en paral·lel a les eleccions presidencials i legislatives n'han ampliat l'ús.
Hi ha votat a favor un 55% dels votants californians, que han convertit així el seu estat en el cinquè que fa aquest pas, després de ColoradoOregonWashington i Alaska, a part de Washington capital. A més de Califòrnia, vuit estats més votaven la legalització de la marihuana per a usos recreatius o mèdics. Aquest és el cas de Florida, que hi ha votat a favor i s'ha convertit en el primer estat del sud que legalitza l'ús mèdic d'aquesta droga.
A Nebraska, pena de mort
Un altre paquet de referèndums que podien votar els ciutadans d'alguns estats era referent a la pena de mort. A Califòrnia, on està vigent, han rebutjat prohibir-la i, en canvi, han votat a favor d'accelerar el procediment per als processos en marxa.
És l'estat on tenen més condemnats al corredor de la mort, 740, però no n'han executat cap des del 2006 pel debat legal que hi ha. Per la seva banda, a Nebraska han decidit restablir la pena de mort, mentre a Oklahoma l'han reforçada amb una reforma de la constitució de l'estat.

Control d'armes, eutanàsia, salari mínim i bosses de plàstic

A Califòrnia han fet un altre referèndum, aquest en referència al control de les armes de foc. Ja és un dels estats amb més restriccions, i ara n'han afegit una que obligarà els compradors de munició a acreditar els antecedents judicials per aconseguir-la.
Per la seva banda, Colorado, un dels estats pioners en mesures innovadores com la legalització de la marihuana, han votat a favor d'autoritzar els suïcidis mèdics assistits per als malalts terminals.
Califòrnia, un altre referèndum ha permès aprovar la supressió de les bosses de plàstic als supermercats, i a MaineArizonaColorado i Washington s'ha aprovat apujar el salari mínimde 12 dòlars l'hora a 13,50. A Nova York i a Califòrnia també hi ha mesures per augmentar-lo fins a 15 dòlars el 2022, mentre que el salari mínim fixat a tot el país en general és de 7,25dòlars l'hora.

FONT: TV3
http://www.ccma.cat/cercador/?items_pagina=15&profile=portalunic&text=trump