EL 86% DE LES ADOLESCENTS NO REALITZA L'ESPORT RECOMENAT PER LA OMS

Els menors d'edat espanyols, sobretot els adolescents i les noies en general, incompleixen de llarg les recomanacions d'activitat física establertes per l'Organització Mundial de la Salut (OMS), segons un informe elaborat per experts de sis universitats espanyoles i dos centres de investigació. En l'adolescència, només el 14% de les noies arriba als nivells mínims sol·licitats per l'OMS per als joves majors de 5 anys: una hora diària d'activitats d'intensitat moderada a vigorosa. En adolescents homes, de 13 a 17 anys, el percentatge arriba al 50%.

 

"Hi ha una diferència impressionant entre nois i noies", lamenta la metgessa de l'esport Blanca Roman, coordinadora de l'Informe 2016 sobre Activitat Física a Nens i Adolescents a Espanya. En nens menors de 10 anys, el suspens és generalitzat. Només el 30% dels nens i el 12% de les nenes porten a terme almenys una hora d'activitat física, incloent jocs al pati, desplaçaments a peu o en bicicleta i exercici en el temps lliure. Entre els 11 i els 12 anys, només compleixen el 39% dels nens i el 24% de les nenes.

"Hi ha una diferència impressionant entre nois i noies", lamenta la metgessa de l'esport Blanca Roman

L'informe és el primer que es realitza amb la metodologia de referència internacional establerta per la xarxa Active Healthy Kids (Nens Actius i Saludables) de Canadà. El document analitza nou indicadors d'activitat física i sedentarisme i atorga una puntuació de l'A a la F segons el grau de compliment. En activitat física global, Espanya treu 01:00 D-, el que significa que menys del 40% dels nens i adolescents compleix les recomanacions ia més es detecten diferències entre nois i noies.

FONT: EL PAÍS

http://elpais.com/elpais/2016/12/20/ciencia/1482262626_601000.html

DESCOBREIXEN UN NOU MECANISME QUE AUGMENTA LA FAM

 Malgrat els seus esforços, moltes persones que pateixen obesitat mòrbida segueixen consumint massa menjar (hiperfàgia) en comparació amb les reserves que tenen o amb les seves necessitats. No obstant això, l'hormona de la fam, anomenada grelina, habitualment es troba en nivells normals o fins i tot més baixos en aquests pacients.

Un equip de l'Institut National de la Santé et de la Recherche Médicale (Inserm) a França, va aconseguir explicar com es produeix aquest mecanisme que causa la hiperfàgia paradoxal: certs anticossos tenen una afinitat major per la grelina en pacients obesos, la qual cosa porta a una major estimulació de la gana.

Els resultats de l'estudi van ser publicats a la revista Nature Communications de divendres últims.

Normalment el control adequat del pes i de la ingesta d'aliments és coordinat per una part del cervell especialitzada (l'hipotàlem). Aquesta s'ocupa d'ajustar la ingesta de menjar d'acord a les reserves i necessitats de l'organisme. D'aquesta manera, després d'un període d'ingesta excessiva de menjar i d'augment de pes, una persona saludable tendirà espontàniament a reduir la quantitat d'aliments que ingereix durant un temps per tornar al seu pes anterior.

En molts dels pacients amb obesitat mòrbida aquest mecanisme falla: malgrat els seus esforços, continuen consumint massa menjar, la qual cosa contribueix a mantenir un major pes o fins i tot augmentar-encara més. No obstant això, els seus cervells prenen la informació d'aquesta "sobrealimentació" i redueixen la ingesta de menjar per fomentar la pèrdua de pes. Aquesta observació resulta sorprenent atès que l'hormona de la fam grelina, que és produïda per l'estómac i actua sobre l'hipotàlem, amb freqüència es troba en nivells normals o fins i tot més baixos en els pacients obesos.

L'estudi, portat endavant per Sergueï Fetissov i l'equip de l'Inserm, revela el mecanisme molecular pel qual es produeix aquesta hiperfàgia paradoxal.

Els investigadors van advertir la presència d'anticossos específics, o immunoglobulines, en la sang dels pacients obesos. Són anticossos que reconeixen a la grelina i regulen la gana.

En unir-se a la grelina, les immunoglobulines protegeixen a l'hormona de la fam perquè no siguin trencades ràpidament en el torrent sanguini. D'aquesta manera, la grelina pot actuar durant més temps en el cervell i estimular la gana.

"Les immunoglobulines tenen propietats diferents en els pacients obesos", explica Sergui Fetissov, que afegeix: "Són atretes més fortament per la grelina que en persones amb un pes normal o en pacients anorèxics. Aquesta diferència en la 'afinitat' és la que permet que les immunoglobulines transportin més grelina al cervell i potenciïn la seva acció estimuladora de la ingesta de menjar ".

"El nostre descobriment obre una nova via per dissenyar tractaments que actuïn sobre la base d'aquest mecanisme amb l'objecte de reduir la hiperfàgia que s'observa en certs casos d'obesitat", emfatitza Pierre Déchelotte, director de la unitat conjunta Inserm / Universitat de Rouen.

FONT: DOCTORVID.COM

http://doctorvid.com/noticia.php?id=1045#.WGtx5mMrw3g

MÉS QUE HUMANS

Alguns experts creuen que la tecnologia ens permetrà algun dia transferir la nostra ment a un cos robòtic, amb elaconseguirem la immortalitat. D'altres, per contra, el considerenimpossible.

Fa poc, en un banquet de noces, vaig preguntar a algunes amistats sobre la immortalitat. «Suposeu que poguéssiu transferir la vostra ment a un ordinador i viure per sempre com un híbrid, meitat humà i meitat màquina», vaig inquirir a una parella culta de Sant Francesc i pares de dues nenes. «¿Ho faríeu?» El marit, de 42 anys i amb un doctorat en medicina, no va dubtar ni un segon a respondre que sí. Els resultats de la seva recerca actual, em va explicar, només donarien fruit en els propers segles, i ell desitjava veure'ls. «A més, m'agradaria saber com serà el món d'aquí a 10.000 anys», va afegir. La dona, de 39 anys i doctora en història de l'art, va ser també contundent: «De cap manera», va afirmar. «La mort és part de la vida. Vull saber en què consisteix morir. » Em vaig preguntar si la decisió de la dona hauria instat el marit a reconsiderar les seves idees, però, diplomàticament, vaig decidir deixar-ho estar.

No obstant això, la pregunta anava més enllà d'una simple xerrada de taula. Si donem crèdit a alguns futuristes, tard o d'hora haurem d'enfrontar-nos a aquestes qüestions. Segons ells, ens encaminem cap a un món postbiológico en què la mort quedarà, si no superada, sí almenys sota control.

La recreació més sòlida d'aquest futur es l'hem de l'inventor i enginyer de la computació Raymond Kurzweil. En el seu supervendes de 2005 La Singularitat és a prop, Kurzweil assegura que, d'aquí a poc, la intel·ligència artificial abastarà «tota la competència i el coneixement humans», i que les tècniques d'escàner cerebral a escala nanomètrica permetran «la transferència gradual de la nostra intel·ligència , personalitat i habilitats cap al segment no biològic de la nostra intel·ligència ». Alhora, milers de milions de nanorobots en l'interior dels nostres cossos «destruiran patògens, han de corregir errors genètics, s'eliminaran toxines i duran a terme moltes altres tasques per augmentar el nostre benestar. Com a resultat, podrem viure indefinidament sense envellir ». Segons aquest autor, com nanorobots crearan una realitat virtual des de l'interior del sistema nerviós. Cada vegada viurem més en semblant regne virtual, completament indistingible d'aquest univers anèmic al que podríem anomenar «realitat real».

FONT: INVESTIGACIÓN Y CIENCIA
http://www.investigacionyciencia.es/revistas/investigacion-y-ciencia/numero/482/ms-que-humanos-14662

PER QUÈ SENTIM PESSIGOLLES?

Identifiquen en rates la regió cerebral responsable de l'pessigolleig. La troballa podria ajudar a entendre l'origen evolutiu d'aquest tret.

Hi ha animals pessigollers, com els gossos o els ximpanzés, però les rates semblen ser-ho 
d'una manera especial i, a més, són fàcils de manejar al laboratori. Per això, Michael Brecht 
i Shimpei Ishiyama, del Centre Bernstein de Neurociència Computacional de Berlín, van 
decidir recórrer a aquests rosegadors per esbrinar què succeeix al cervell quan experimenten
pessigolles. Amb aquesta finalitat, van inserir 8 elèctrodes a la zona somatosensorial
(la part del cervell dels mamífers que respon al contacte a la pell) de cinc rates. A continuació, 
van fer pessigolles als animals a l'esquena, la panxa i la cua, i van gravar els seus xiscles
ultrasònics.

Els investigadors no només van observar activitat en l'escorça somatosensorial mentre feien pessigolles a les rates, sinó també quan aquestes buscaven les seves mans, explica Brecht, fins i tot sense arribar a tocar l'animal. La troballa concorda amb el que alguns experts, Panksepp inclòs, consideren l'origen evolutiu de les pessigolles: promoure el joc i els vincles socials. «El primer animal al qual vaig fer pessigolles xisclar com boig. I aquells que cridaven més també van començar a buscar les nostres mans per pura diversió »recorda Panksepp, que ara treballa a la Universitat estatal de Washington a Pullman. El resultat casa bé amb el fet que els ratolins de laboratori, molt menys juganers que les rates, no semblen sentir pessigolles

FONT: INVESTICACIÓN Y CIENCIA
http://www.investigacionyciencia.es/noticias/por-qu-sentimos-cosquillas-14723

PRESENTACIÓ

Epa!
Benvinguts al blog!
El meu nom és Dana Castells i estudio Batxillerat a l'Institut Pobla de Segur.
Aquest blog ens servirà per anar ficant-nos al dia en quant a tot allò que succeeixi dins el món de la ciència!

QUE BONICA VÈIEM AMÈRICA

Trump, un "outsider" amb un discurs populista que s'ha sabut fer un lloc als EUA

Masclista, xenòfob, racista, groller, violent, insensat o irresponsable són alguns dels qualificatius amb els quals s'ha definit Donald Trump, uns atacs, però, que no l'aturen. La seva retòrica, amb un discurs radical i populista, l'ha catapultat fina a la Casa Blanca després de desfer-se dels seus contrincants en les primàries republicanes.   

La incontinència verbal li ha estat molt útil per fer-se un lloc entre la població nord-americana i aconseguir ser el 45è president dels Estats Units. Durant la campanya, ha protagonitzat diverses declaracions polèmiques: ha declarat que els immigrants mexicans porten drogues, crim i que són violadors, que construirà un "gran mur" a Mèxic, ha defensat la tortura o ha assegurat que vol aturar "totalment" l'entrada de musulmans als Estats Units, entre d'altres missatges

El presidenciable republicà s'ha casat tres cops. Té cinc fills entre els tres matrimonis. Els més grans treballen amb el pare i el més petit té deu anys. I és avi de set néts. Durant la seva trajectòria, també ha patrocinat combats de boxa, Miss Estats Units, Miss Univers i ha estat portada de les revistes del cor en nombroses ocasions.

La imatge d'home de negocis pròsper que s'ha sabut recuperar de les fallides i d'"outsider" de Washington amb un discurs de la por –directe i sintètic, i molts cops groller- ha sabut calar entre el ciutadà mig nord-americà. La seva riquesa representa, per a molts, el triomf del somni americà. L'home que, segons diu, s'ha fet a si mateix, tot i que partia d'un pròsper negoci familiar que va arruïnar. La seva màxima, a més, és tornar a fer gran els Estats Units.

La victòria de Donald Trump ha agafat per sorpresa pràcticament tothom. A la xarxa, simultàniament a la lògica alegria dels republicans per la victòria, s'hi ha pogut trobar la cruesa i la creativitat dels que s'han espantat pels resultats.

Califòrnia legalitza la marihuana, però manté la pena de mort

Els referèndums que acompanyen les presidencials han permès als ciutadans d'alguns estats decidir sobre el control de les armes de foc, el salari mínim o l'eutanàsia

Segons els resultats preliminars de la jornada electoral d'aquest dimarts als Estats Units, els ciutadans de Califòrnia han aprovat l'ús recreatiu de la marihuana. En aquest estat ja estava legalitzada per a usos mèdics, i amb el referèndum convocat en paral·lel a les eleccions presidencials i legislatives n'han ampliat l'ús.

Hi ha votat a favor un 55% dels votants californians, que han convertit així el seu estat en el cinquè que fa aquest pas, després de Colorado, Oregon, Washington i Alaska, a part de Washington capital. A més de Califòrnia, vuit estats més votaven la legalització de la marihuana per a usos recreatius o mèdics. Aquest és el cas de Florida, que hi ha votat a favor i s'ha convertit en el primer estat del sud que legalitza l'ús mèdic d'aquesta droga.

A Nebraska, pena de mort

Un altre paquet de referèndums que podien votar els ciutadans d'alguns estats era referent a la pena de mort. A Califòrnia, on està vigent, han rebutjat prohibir-la i, en canvi, han votat a favor d'accelerar el procediment per als processos en marxa.

És l'estat on tenen més condemnats al corredor de la mort, 740, però no n'han executat cap des del 2006 pel debat legal que hi ha. Per la seva banda, a Nebraska han decidit restablir la pena de mort, mentre a Oklahoma l'han reforçada amb una reforma de la constitució de l'estat.

Control d'armes, eutanàsia, salari mínim i bosses de plàstic

A Califòrnia han fet un altre referèndum, aquest en referència al control de les armes de foc. Ja és un dels estats amb més restriccions, i ara n'han afegit una que obligarà els compradors de munició a acreditar els antecedents judicials per aconseguir-la.

Per la seva banda, Colorado, un dels estats pioners en mesures innovadores com la legalització de la marihuana, han votat a favor d'autoritzar els suïcidis mèdics assistits per als malalts terminals.

A Califòrnia, un altre referèndum ha permès aprovar la supressió de les bosses de plàstic als supermercats, i a Maine, Arizona, Colorado i Washington s'ha aprovat apujar el salari mínimde 12 dòlars l'hora a 13,50. A Nova York i a Califòrnia també hi ha mesures per augmentar-lo fins a 15 dòlars el 2022, mentre que el salari mínim fixat a tot el país en general és de 7,25dòlars l'hora.

FONT: TV3

http://www.ccma.cat/cercador/?items_pagina=15&profile=portalunic&text=trump