La tecnologia de l'ADN ha
ocasionat un gran gir en el camp d ela genètica, convertint-se en l'origen de
la enginyeria genètica.
El reconeixement per aquesta
gran descoberta, no es va fer, però, fins el 1978 amb l'assignament del premi
Nobel a Daniel Nathans i Hamilton O. Smith.
Però aquest impacte en la
biologia, en té com a conseqüent en la societat ja que, aquesta tecnologia la
trobem aplicada al nostre entorn, dia a dia.
Els productes transgènics, la
insulina, vacunes, etc. , sorgeixen com a fruit d'aquesta, però, exactament,
com funciona?
En termes generals podria
explicar-se de la següent manera:
Mitjançant la hibridació in
situ, una sonda d'ADN ionitzada radioactiva, determina el gen, que conté la
informació de la proteïna que es vol produir en grans quantitats, dins un ADN;
gràcies a la complementarietat de les bases nitrogenades, i determina també la
seva posició dins la cèl·lula.
Una vegada es té el gen, s'incorpora
en un plasmidi aïllat, molècula d'ADN circular que es duplica independentment
de l'ADN cromosòmic i que a més és resistent als antibiòtics, fet que permetrà
distingir els bacteris que el tenen dels que no per a aplicar-hi aquesta
tecnologia; que només es troba en cèl·lules procariotes, cèl·lules que s'usen
per a produir proteïnes en grans quantitats degut a la seva rapidesa en la
duplicació cel·lular (fisió binària).
En aquest procés hi
intervenen els enzims, proteïnes que acceleren reaccions químiques, de restricció
o endonucleases, són encarregats de tallar l'espai del plasmidi (coincident amb
l'espai que ocupa el gen) en forma d'extrems cohesius, per a que la unió de les
bases sigui més forta.
Una vegada queda lliure
l'espai necessari, els enzims ADN-ligases, s'encarreguen d'unir les dues
cadenes de nucleòtids i aquesta molècula s'incorpora de nou a la
cèl·lula.
Mitjançant el procés de
transcripció, la informació del gen és convertit en ARNm. Aquest viatja fins
als ribosomes on es produeix la traducció i finalment s'obté la proteïna
desitjada.
En l'àmbit mèdic s'ha
utilitzat per a la producció de vacunes, etc. Un dels casos concrets en seria
la insulina. Els diabètics necessiten obtenir-ne externament: o bé perquè el
seu organisme no la produeix, o bé perquè produeix poca insulina en proporció
amb el sucre que flueix per la sang.
Gràcies a aquesta tecnologia,
aquesta proteïna no s'ha d'obtenir d'altres animals , com els porcs, sinó que
s'obté d'una manera ràpida i eficaç per a que estigui a l'abast de
tothom.
FONTS:
