sábado, 25 de marzo de 2017

BENEFICIS DE LA DIETA MEDITERRÀNIA

Un estudi aleatoritzat dels efectes de la dieta mediterrània sobre la prevenció primària de la malaltia cardiovascular.

La dieta mediterrània es caracteritza per un alt consum d'oli d'oliva, fruites, fruits secs, verdures i cereals, un consum moderat de peix i aus de corral i una baixa ingesta de productes làctics, carns vermelles, carns processades i dolços, a més de vi en moderació consumit amb els menjars. Els estudis observacionals de cohorts i un estudi de prevenció secundària (Lió Diet Heart Study) han demostrat una associació inversa entre l'adherència a la dieta mediterrània i el risc cardiovascular.

L'estudi PREDIMED (Prevenció amb Dieta Mediterrània) és un assaig multicèntric realitzat a Espanya en què es va assignar aleatòriament als participants a una de tres dietes: una dieta mediterrània suplementada amb oli verge extra d'oliva, una dieta mediterrània suplementada amb fruita seca o una dieta control (consell per reduir el greix dietètica). 
Els participants van ser homes (55 a 80 anys d'edat) i dones (60 a 80 anys d'edat), sense malaltia cardiovascular a l'inici, que tenien diabetis mellitus tipus 2, o almenys tres dels següents factors de risc: tabaquisme, hipertensió , elevació dels nivells de LDL, nivells baixos de HDL, sobrepès o obesitat o una història familiar de malaltia coronària prematura.

Els grups de dieta mediterrània van rebre bé oli d'oliva verge extra (aproximadament 1 litre per setmana) o 30 g de fruita seca per dia (15 g de nous, 7,5 g d'avellanes i 7,5 g d'ametlles), i els del grup control van rebre petits obsequis. No es va aconsellar restricció calòrica, ni es va promoure l'activitat física. Els participants van rebre consell dietètic trimestral i sessions educatives de grup. L'objectiu primari va ser la combinació d'infart de miocardi, ictus i mort per causes cardiovasculars.
 
Les variables secundàries van ser accident cerebrovascular, infart de miocardi, mort per causes cardiovasculars i mort per qualsevol causa.

Un total de 7.447 persones van ser aleatoritzades i el 57% eren dones. Els dos grups de dieta mediterrània van tenir una bona adherència a la intervenció segons l'acte-reporti de consum i anàlisi de biomarcadors. L'objectiu primari va passar a 288 participants. 
Els quocients de risc amb ajust multivariable van ser 0,70 (IC 95% 0,54-0,92) i 0,72 (IC 95% 0,54-0,96) per al grup assignat a la dieta mediterrània amb oli d' oliva verge extra (96 esdeveniments) i el grup assignat a la dieta mediterrània amb fruita seca (83 esdeveniments) respectivament, en comparació amb el grup control (109 esdeveniments). 

Pel que fa als components de la variable principal, només les comparacions de risc d'accident cerebrovascular va aconseguir significació estadística. No es van observar efectes adversos relacionats amb la dieta. Sobre la base dels resultats d'una anàlisi preliminar, l'assaig es va interrompre després d'una mitjana de seguiment de 4,8 anys.


Amb aquests resultats, els autors conclouen que entre les persones amb alt risc cardiovascular, una dieta mediterrània suplementada amb oli extra verge d'oliva o fruits secs redueix la incidència d'esdeveniments cardiovasculars greus.

LINK: http://secardiologia.es/multimedia/blog/4615-beneficios-dieta-mediterranea-estudio-predimed

lunes, 20 de marzo de 2017

TÍTOLS ENGANYOSOS DARRERA EL: Un estudi científic...

TITULARS ENGANYOSOS QUE ATRAUEN AL LECTOR NOMÉS PERQUÈ ES VERIFICA AMB ELS MOTS: "Un estudi científic demostra que..."

"Menjar xocolata aprima". "La sacarina afavoreix la diabetis". "Descobreixen vacuna contra la sida a Espanya". "Un estudi demostra que les dones majors de 25 anys no atrauen els homes". Són titulars reals de mitjans de comunicació que es feien ressò d'investigacions que, suposadament, demostraven aquestes afirmacions. Però ni tots els titulars reflecteixen la realitat dels estudis ni tots ells han de ser creguts a ulls clucs.

La revista Science va publicar fa un any 20 consells per entendre correctament les afirmacions científiques, que el Quadern de Cultura Científica va adaptar posteriorment per interpretar resultats i publicacions d'aquest àmbit. Però la majoria de les persones no s'atura a indagar en profunditat i reben aquest tipus de notícies a través de grans mitjans de masses i d'Internet, els quals, en ocasions, reprodueixen estudis poc rigorosos o ho fan de forma esbiaixada. Abans d'assumir com a veritat el que ens arriba per aquestes vies és molt recomanable tenir en compte les següents consideracions.

TITULARS SIMPLIFICADORS: 

Cal tenir en compte que no n'hi ha prou un estudi aïllat per donar-li la volta a un coneixement que ha anat assentant-se durant anys

Els titulars tendeixen a simplificar la realitat i intentarem cridar l'atenció del lector. Això de vegades va en detriment del rigor. Un article pot explicar molt bé en què consisteix un estudi i donar molts detalls, però potser el seu títol indueix a una conclusió massa contundent, fins i tot errònia. Així que convé llegir el text sencer d'un article abans de fer-se una opinió sobre alguna cosa. També passa que les pròpies peces periodístiques (ja siguin escrites o audiovisuals) tendeixen a simplificar els conceptes per fer-los accessibles i atractius, el que en ocasions deixa en el camí matisos que poden ser molt importants. Així que fer una ullada a l'estudi original és sempre una bona opció.

Qui hi ha darrere de l'estudi?


Si l'estudi està ben realitzat i pot ser replicat, tant és qui l'executi, sigui una empresa o un organisme independent; tindrà la mateixa validesa. Però la veritat és que hi ha molts biaixos a l'hora d'executar una investigació. Si una empresa publica una anàlisi sobre les bondats del producte que comercialitza, és d'esperar que els resultats siguin favorables, entre altres coses perquè probablement en cas contrari no els publicitària. És el que es coneix com "fal·làcia de l'evidència incompleta". També és just reconèixer que el finançament de companyies privades ha estat clau per impulsar nombrosos avenços en els seus camps, així que el sol fet que sigui una empresa la que financi una investigació, ni de bon tros la invalida. Però si una marca de xocolates apareix anunciant el molt que aprima, caldria prendre amb cautela l'afirmació, encara que pugui ser veritable. No era el cas de l'estudi esmentat al principi d'aquestes línies. Per cert, aquest va ser realitzat per la Universitat de Califòrnia.

FONTS:
http://elpais.com/elpais/2015/01/20/buenavida/1421757579_085775.html